Gràcies al futbol, ​​he pogut gaudir d’experiències úniques que han canviat la meva manera de veure la vida. Potser una de les experiències més boniques i impactants va ser la meva primera visita a l’Índia gràcies a la Fundació Vicente Ferrer.

La meva gran passió, el futbol, ​​em va donar l’oportunitat de descobrir un món diferent del que havia vist tota la vida. En els dies previs, intentes imaginar-te com serà, què trobaràs i com reaccionaràs. Però res no em podria preparar per a la realitat. El xoc cultural i social és immens, i tot el que donem per fet pot no ser tan normal en altres parts del món. Aterrar a Bangalore va ser com entrar en un món completament nou.

Recordo que la calor i l’olor de les espècies em van colpejar tan bon punt vaig sortir de l’aeroport. Potser anar al maig no era la millor idea si voleu escapar de la calor. En el trajecte fins a Anantapur, on hi ha la RDT de la Fundació Vicente Ferrer, va ser la primera vegada que vaig viure la circulació pel carril esquerre, una altra novetat. Acostumats a les grans autopistes d’entrada i sortida de Barcelona, ​​l’autopista per on estàvem era més humil i més petita.

També recordo veure gent treballant en condicions allunyades del que em semblava normal. Gent que camina descalç pel carrer, individus que porten una infinitat d’objectes en moto, famílies senceres (de quatre, sí) en una sola moto, amb el nen fent els deures entre la mare i el pare.

Un cop vam arribar a l’RDT, on vam estar 10 dies, vam conèixer els voluntaris que hi treballaven durant tot l’any, vinguts de diferents parts del món amb el mateix objectiu que Vicente Ferrer: eradicar la pobresa en una de les zones més desfavorides de Índia.

L’endemà, inici del camp de futbol, ​​i un cop més la mateixa sensació de veure una realitat ben diferent: nois i noies que ens miren amb una il·lusió tremenda, descalços i amb una cosa que no oblidaré en tota la meva vida: un somriure enorme. .

I és possible que aquest somriure hagi canviat la meva vida.

Quan fas el pas d’implicar-te en un projecte com aquest, sempre tens la motivació d’ajudar, de poder donar el que tens a altres que, malauradament, no ho fan. Creus fermament en la solidaritat i busques donar el màxim possible. Almenys, això és el que vaig pensar, i vaig marxar d’Anantapur pensant que estava completament equivocat.

Perquè tot i que havia entrenat equips infantils durant molts anys, treballava a una escola en activitats extraescolars, organitzava colònies i altres esdeveniments esportius, em costava recordar un somriure tan sincer i profund.

I això em va portar a preguntar-me per què aquests nens, sense tenir el que tenen els altres, són més feliços? És perquè tenim massa i no valorem el que tenim? Perquè ho tenim tot tan accessible que no li donem cap importància?

El camp de futbol va ser curt però intens, moltes hores al camp i molta calor, però el somriure encara hi era, fent-nos sentir com els millors entrenadors del món. L’agraïment sentit va ser absolut, i tot i voler tornar-lo, estic segur que no els vam poder fer adonar-nos de l’agraïment que estàvem.

Malgrat les evidents barreres lingüístiques (aleshores el meu anglès era inexistent), van escoltar atentament totes les explicacions, van donar el 100% del que tenien i van repetir el que dèiem una vegada i una altra. Un paradís per als entrenadors.

Un altre moment que recordo perfectament és el final del camp, quan t’acomiades d’aquells nois i noies que t’han ajudat a créixer com a persona, i no saps com agrair-los. Moments intensos que se senten profundament i que em van fer prometre tornar.

Comencem el viatge pensant que els ajudarem, i quan tornem, ens adonem que són ells els que ens han ajudat.

Gràcies a la Fundació Vicente Ferrer i l’Associació Esportiva de Sant Vicenç de Montalt vaig poder tornar després de dos anys. I des de llavors han passat més de 7 anys. És hora de tornar.

Res em fa més feliç que poder dir que XVAcademy estarà present al 13è camp de futbol d’Anantapur. Intentarem aportar el nostre granet de sorra coordinant el camp de futbol, ​​la seva metodologia, i oferint entrenaments als entrenadors locals.

Segueix les nostres xarxes socials per seguir el nostre viatge, que començarà l’1 de maig!

Xavi